Crònica d'una vetllada "Fem camí" 28 de febrer (II): El menú

I per una ocasió especial com era la vetllada "Fem Camí" també vam decidir fer un menú especial. Fins ben entrada la setmana no teníem clar si apostar pel menú degustació de la nova temporada, com portàvem fent els darrers anys, o bé presentar un menú basat en plats que havien marcat la nostra història. Era una decisió arriscada ja que les persones que venien a Les Moles per primera vegada es perdrien part de l'escència, mentre que els que als que consideràvem ja de la casa seria difícils sorprendre'ls. Així que vam decidir fer un mix.

D'esta manera els entrants i les postres formaven part del nou Menú Degustació 2014, mentre que la part central partia de cinc dels plats els quals creiem que sense ells Les Moles no s'entendria. I per això vam decidir fer-los especial atenció acompanyats de documents audiovisuals que Núria Itarte i Cristian Najas van editar expressament. Alguns d'ells acompanyats d'olors i músiques. 

“El territori al plat” és un dels titulars de Les Moles. Així vam presentar dos plats que intenten plasmar allò que ens ha estat inspirant els darrers anys. “Lo Delta de l'Ebre”, amb una degustació del nostre marisc preferit.

L'ensalada “Els Ports”, a partir de bolets. Tant un com l'altre són exemples de com hem adaptat els colors i les textures del paisatge a partir del producte de proximitat. 

Un dels referents de la cuina local amb un homenatge a Josefina, la mare de Jeroni, que feia la llanda tradicional amb “popets”. Este plat és un reflex de l'arrel de la nostra gastronomia a les tradicions del nostre poble. 

Un altre èxit: el McMoles, que consisteix amb una hamburguesa de Foie-Grass acompanyada de dues melmelades, vermut i patates fregides. En este èxit recordem aquell punt canalla, irreverent i divertit que hem estat explotant els darrers anys. 

I finalment, vam acabar amb un plat que al Menú Degustació del 2012 vam batejar amb el nom de “Pintures Rupestres” en què a part de poder apreciar l'art dels nostres ancestres, també vam  degustar la cabra salvatge. Sense cap dubte és un referent a les nostres arrels més històriques d'Ulldecona. 

Després de les postres, que com ja hem dit formaven part del nou Menú Degustacó 2014, vam fer l'entrega d'un "necesser" en què tornàvem a jugar amb el famós: "Res és el que sembla". Una crema dental a la menta, amb una Mivea de roses, un pintallavis de gerds, una llima a la canyella i un esprai per a l'alè de timó.